DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

DESTORB m.
Acte i efecte de destorbar; cast. estorbo.
|| 1. ant. Pertorbació; interrupció del bon orde. Entenem que... poria-se'n seguir destorb et escąndel en la nostra terra, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii, 314). Madama de Nąpols, qui a despit de sos amics pendrą marit, de quč li seguirą gran mal, e serą gran destorb en lo realme de Nąpols, Turmeda Prof., decl. xxvii. E qual malvada fortuna e qual malvat destorb te ha en lo present desert conduyt?, Corbatxo 17. Castigar aquells qui meten lo regne en destorp e no lexen viure los bons, doc. a. 1451 (Hist. Sóller, i, 457). Puys caminant | e rominant | quč fer deuria | e com viuria | sense destorb, Spill 3879.
|| 2. Impediment, obstrucció. En lo dit fet nos vullats dar destorp ni fer contrast, doc. a. 1392 (Botet Mon. iii, 350). El frare no fonch oyt, ans a empentes lo gitaren d'aquell loch per lo destorb que donaua en ēo que volien que's fes, Curial, ii, 102. No us sia fet en manera alguna destorp embarch o contradicció, doc. a. 1525 (Botet Mon. iii, 499). Lo poble romą volent fer senador a un son fill, lo pare hi mčs tot aquell destorp que poch, Eximplis, ii, 178.
|| 3. Entreteniment de temps. Perque totavia offici és de algun tant de destorp, doc. a. 1612 (Boll. Lul. viii, 265). Per los destorbs del examinadors... volen que's pach a quiscun deu sous. doc. a. 1674 (Boll. Lul. xxi, 319).
|| 4. Cosa que destorba, que obstrueix; obstacle. L'incendi, a coll del torb, | duia sos rius de laves a Roncesvalls i Astśries, | sens ésser-li congestes, torrents, ni colls, destorb, Atląntida i. Guiava els animals perquč topessin contra algun destorb (una columna, un plątan). Pons Com an., 159.
    Refr.
—«Feina feta no té destorb» (Manresa).
    Fon.: dəstóɾp (pir-or., or., bal.); destóɾp (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de destorbar.