DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESTRE, DESTRA adj.: cast. diestro.
I. ant. Dret; contraposat a sinestre (com dret es contraposa a esquerre). Considerava una granea tan gran, que infinidament moviment, com a lamp fet en les VI dreceres generals, ço és alt e baix, destre e sinestre, denant e detràs, no y poria atrobar cap ni començament ni fi, Llull Art Cont., 1, 4. E mès-ne pel costat destre mig peu, Jaume I, Cròn. 26. Anant entorn lo vall per la via a mà destra, Turmeda Diuis. Soffrexen dolor del membre de la destra part del melich en ios, Tres. pobr. 49. Com glòria e corona del rey sien los cavallers ensemps, seguexen ell en la sua semblant residència la qual fan d'aquí avant los destres al rey, e los sinestres a la regina, Scachs 99. A destre i a sinestre (o sinistre): a dreta i a esquerra. Lo senyor rey era... adés a destre, adés a sinestre, Muntaner Cròn., c. 134. Mès mans per l'aspasa e començà a ferir a destre e a sinistre tan vigorosament, Curial, i, 32. a) (substantivat) f. La mà dreta. Si vós venits d'aquest jaure segurs, | e la via volets trobar pus tost, | les vostres destres sien fora sus, Febrer Purg. xix, 81. De la destra, | penjada, es veu... una citra coronada, Llorente Versos, i, 74.—b) A destra i a sinestra: a la dreta i a l'esquerra. Los fills de Israel anaren per la mar, e estaua-los la mar a destra e a sinestra axí com a mur, Serra Gèn. 70. Tenen el cel cinc zones, | de les quals una és roenta sempre | de sol, per son caliu sempre torrada; | en sos extrems, a destra i a sinestra, | la cinyen altres dues, Riber Geòrg. 18.—c) En destre o en destra: (cavall) menat per la brida o ronsal, agafant-lo amb la mà un home que li va al costat. Vengren ab ells los D ballesters... e tots los cavallers ab llurs armes e els cavalls en destra, Muntaner Cròn., c. 100. Ceyl qui deu fer gran viatge que és tengut de hauer son esguart e pensar del cauall que mena en destra, Jahuda Dits, c. 2. Anants axí... nós e lo dit rey de Mallorques en un egual, menants dos cavallers devant Nós en destre, Pere IV, Cròn. 105.—d) En destra: fig., a lloure, en llibertat. Deuaylí de mon cauayll, | lexí'l dins lo prat en destre, Turmeda Diuis. La gent de mar que l'oci mena en destra, Sagarra Comte 239. «Per Sant Silvestre, les bruixes van en destre» (refrany de l'Urgell).
II. Hàbil, expert. Frare Entelm, en l'abraich sots molt destre, Turmeda Diuis. Nós haguem nostre acort altra vegada ab alguns ciutadans de Barcelona destres de mar, Pere IV, Cròn. 135. Lechs són mal destres | per esser mestres, Spill 13202. Que sien de menor grau ni de menys virtut e ànimo e noblesa e axí destres en les armes com los francesos, Tirant, c. 150. Puix yo fins ara'n so mal destra, Somni J. Joan 260. L'obra mia poch destra a vos endrez, Trobes V. Maria [104]. Pierres era destre y apte en totes les coses, Comalada PP 52. L'arbre mal brancat està, | tallar verducs fa mal destre, Colom Juven. 73.
    Fon.: déstɾə (Barc., Palma); déstɾe (Val.).
    Etim.: del llatí dĕxtĕru, mat. sign. I.

2. DESTRE m.
|| 1. ant. Mida longitudinal que equivalia a dotze pams de cana de Barcelona o pams de destre, o sia, 2'796 metres. Cascun dels destres deu aver XII palms de cana de barzalona, Ordon. Bath. 104. E fora la ciutat sie dita plaja, comptant de la faç de l'aygua quinze destres, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182).
|| 2. Mida longitudinal agrària mallorquina, equivalent a dues canes de Montpeller, o sia, 4'214 metres. Diuen que el mig destre era la mida de la braça del rei En Jaume I (Quadrado Conq. 518). «Un destre són 21 palm y tres quarts. Hayà vilas (no sé esto com no se regula) que los destres estan en quatre parts, ço és 5 palms un quart y mitx cada part, y sols componen 21 palm y dos quarts, y ve a mancar un quart de los altres destres» (Fontanet Conró 66). «Una quarterada són vint lliures de terra, qui se compon de 400 moltons, a un sou quiscun, que són 400 destres quadrats» (Fontanet Conró 65). «Saps es segadors què fan | com berenen, es capvespre? | Allarguen es coll un destre | per arribar a s'ensiam» (cançó pop. Mall.).
|| 3. L'espai que es dóna a les finestres que tenen servitud a ca'l veí (Ripoll, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.
Allargar el destre: apressar-se, estrènyer el pas (Pòrtol).
    Fon.: déstɾə (Mall.).
    Etim.: segons Glaser, del llatí *dextrans (Meyer-Lübke REW 2621).