DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTREMPAMENT (ant. destemprament). m.
Acte i efecte de destrempar o destrempar-se; cast. destemple, destemplanza. Lo cor [de les erbes] és ben guardat... per ço que no li nougue gelada ne altre destrempament, Genebreda Cons. 155. Especialment: a) Indisposició, deficiència de salut. E nós pel trebayl que hauíem soffert e car a Déus plahia, uench-nos algun destemprament, Jaume I, Cròn. 560. Sentí en son ventre alcun destemprament, Llull Blanq., c. 11. Per rahó del destemprament que nostra cara filla la infanta havia haüt, doc. a. 1379 (Roca Medic. 61). Donant-li molta dolor ab alguna poca de febre e destrempament, Carbonell Ex. Joan II, c. 3. Destrempament de ventre: indigestió i diarrea (Mall.).
    Fon.: dəstɾəmpəmén (or.); destɾempamén (occ.); dəstɾəmpəmént (mall., men.).