Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  destrempar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTREMPAR (ant. destemprar i destemplar). v. tr.
|| 1. Fer cessar d'estar trempat; llevar el tremp; cast. destemplar. Destrempar un instrument de música: fer-li perdre l'afinació. Y ab tal egualtat hi gran consonança | temprats per natura dos tals instruments, | adornen tan fort los cinch sentiments | que sols los destempra mortal discordança, Proc. olives 1844. Hom no deu moure la terra en hivern con és gelade, per so con roman destrampada, Palladi 153. Enueja e malícia... aquest peccat corromp totes les virtuts, destempra la lengua, encega la consciència, Villena Vita Chr., c. 221. Lo cauall... no comporteu que mossos lo y menen, car los moços destrueixen los caualls e'l destempren, Dieç Menesc. ii, 12 vo. O dolsos abrassos i besades de mare! No afonau ni destrempau ni avergonyiu, sinó que ennobliu i sublimau, Alcover Cont. 35. «Aquestes respostes teves me destrempen» (=m'irriten). a) refl. Cessar d'estar trempat; perdre el tremp; cast. destemplarse. «He menjat massa i m'he destrempat» (he perdut la bona salut).
|| 2. ant. Dissoldre; fer perdre a un sòlid la seva consistència barrejant-lo amb un líquid. Aies una onza de càmfora e sia destemprada ab vin blanch, MS Klag. segle XIV, 11. Preneu caxa fistola e destemprau-la en tanta aygua com hun ou de gallina, Anim. caçar 25. Prenet ruda, sisimbri, e picat-o ensems fortment, e destemprat-o ab vinagre fortment, Tres. Pobr. 13. Ages de bones espícies e destrempa-les ab vinagre que no sia masa fort, e si és masa fort destrempe'l ab vi, Flos medic. 225. E quant sia tot picat, destemplaràs aquesta salsa, Robert Coch 8. Pendràs ous cruus e destempraràs-los ab les dites avellanes, Robert Coch 29.
    Fon.:
dəstɾəmpá (pir-or., or., bal.); destɾempá (occ.).
    Etim.:
del llatí distempĕrare, ‘temperar malament’.