Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  destriar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTRIAR (i ant. detriar). v. tr.
|| 1. Separar (coses que estan confoses i barrejades); cast. separar. «He destriat aquell planter de col»: he separat les cols bones de les dolentes (Empordà, Costa de Llevant). Vós qui avets tant departit e detriat enfre los benahuirats qui van per via vera e los malahuirats qui són fora de veritat, Llull Cont. 25, 22. Lo sol..., la luna e les steles... que illuminassen la terra e que senyorejassen lo dia e la nit e detriassen la luu de les tenebres, Serra Gèn. 5. Van parlant ells ab ells | destriats com l'oli y l'aygua, Picó Engl. 58. El seu company mocà el llum i destrià ben bé el ble, Víct. Cat., Ombr. 33.
|| 2. refl. Desfer-se, descompondre's una cosa en les seves parts; cast. deshacerse. «Una peça de roba se destria o detria quan els seus fils es van separant» (Empordà). Una salsa o altra barreja de líquids es destria quan es descompon en els seus ingredients. Mena tostemps ab una menadora de fust com los ous hi sien, si no encontinent se destriarien, Robert Coch 10. Lo ball rodó's ballava... fins a la posta de sol, que era l'hora d'anar-se'n al poble a ballar-ne un al mig de la plaça i destriar-se després cadascú a casa seua, Serra Calend. folkl. 36.
|| 3. Distingir amb el coneixement una cosa de l'altra; cast. discernir, distinguir. Per tal que la potència racional ordon e destriu tot so que li és donat e representat, Llull Cont. 42, 2. La raó no sab detriar enfre ver e fals, Llull Cont. 358, 27. La ànima del home detria entenent enfre color e color, Llull Cont. 169, 5. Entre bo e mal mon iuy res no detria, Pere Torrella (Cançon. Univ. 172). Totes aquestes veus afeblides per la distància, l'orella les destriava netament, Ruyra Parada 47.
|| 4. ant. Triar, escollir; cast. elegir, escoger. No serà nul hom axí ardit qua an son col lo pos sino aqal qua Déus a dastriat. Graal 26.
|| 5. Veure una cosa que podria no veure's a causa de la distància, d'estar barrejada amb altres, etc.; cast. divisar, columbrar. Al cessar que féu lo uent, ueem la yla de Maylorques, e destriam la Palomera et Sóller et Almerug, Jaume I, Cròn. 56. Jo d'aquí dalt destriy claror, Roq. 33. Veys aquells homos? Observau-los bé, y prest destriareu es nostro amich, Maura Aygof. 53. Y el vatx veure tan petit que casi no'l destriava, Ignor. 38. Ja el buch d'una galiota se destria, Costa Agre terra 25.
    Fon.:
dəstɾiá (pir-or., or., bal.); destɾiá (occ.).
    Etim.:
compost del verb triar i el prefix des-.