DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTRUCCIÓ f.
Acte i efecte de destruir; cast. destrucción. Matèria e forma e corrupció se couenen a pluralitat e a destrucció de unitat, Llull Gentil 43. Que discensió no haja entre los dits pobles, com sia destrucció lur que torne en dan nostre, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 249). Foren causa de grans destruccions e ruïnes, Boades Feyts 14. Malaguanyat temps perdut en una obra de destrucció, Ruyra Parada 69.
    Fon.: dəstɾuksió (Barc.); destɾuksió (Val.); dəstɾuʦió (Palma).
    Var. ort. ant.: destructio (Muntaner Cròn., c. 10); destroccio (Boades Feyts 119); destruchcio (Flos medic. 23).
    Etim.: pres del llatí destructiōne, mat. sign.