DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESUNIR v. tr.
Separar; fer cessar d'estar unit; cast. desunir. La vera amistat no's desunix ni's separa per tribulació ni s'oblida per longuesa de temps, Canals Carta, c. 13. Humanitat | divinitat | may se partiren, | no's desuniren | ni dellexaren, Spill 14062. La veu o verament lo so unit en l'orgue de oir millor se ou que quant és separat e desunit, Albert G., Ques. 102 vo. Féu desbotar los amples Mediterrà i Atlàntic | per desunir los móns, Atlàntida i.
    Fon.: dəzuní (pir-or., or., bal.); dezuní (occ., Maestr.); dezuníɾ (Cast., Al.); desuníɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.