DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESVARI m.
|| 1. Deliri; sobreexcitació morbosa de la imaginació, que es manifesta per paraules incoherents i pensaments absurds; cast. desvarío. Y al terbolí i trontolls rodant-li el seny en térbol fantasiós desvari, Atlàntida viii. Ai del perdut caminant | qui seguesca per desvari | les passades de llur cant, Costa Trad. fant. 63. Y n'Elisenda més folla | ab mil desvaris estranys, | crida o juga, riu o plora, Costa Agre terra 159. Com si el desvari loquench | s'hagués fet senyor de l'ànima, Picó Engl. 63.
|| 2. Pensament absurd; cast. desvarío. Fent-li alguns contraris, me diu dos mil desvaris, Cobles contrafetes, segle XVI (ap. Aguiló Dicc.). Deixem-nos de aquests desvaris, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: dəzβáɾi (Barc.).
    Sinòn.: desveri, desvarieig.
    Etim.: derivat postverbal de desvariar.