DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESVARIEJAR v.
|| 1. ant., refl. Variar, diversificar-se. Vera fe e falsa fe se desvariejen e's contrasten en sobject e en forma, Llull Cont. 240, 3. Les obres dels elements se desvariejen en los vejetables e en los animals e en los metalls, Llull Cont. 265, 19. Si Déus res no era, seguir s'ia que ço per que virtut e vici menys se descouenguessen e's diuersificassen, se couengués mils ab esser, que ço on més se desuariejassen e's contrariejassen, Llull Gentil 30.
|| 2. intr. Tenir desvari, delirar. Embriach de tanta glòria, mon cap desvarieja, Collell Flor. 39. Què és açò? Verge santa! Eixa gent desvariegen, Bergue Fables 86. «Sa madona se passeja | per dins ses cases cridant; | en venir ple o girant, | es cap li desvarieja» (cançó pop. Mall.).
    Fon.: dəzβəɾiəʒá (pir-or., or.); dezβaɾieʒá (occ.); dəzvəɾiəʤá (bal.).
    Var. ort. (dialectal baleàrica): desvarietjar.
    Sinòn.: desvariar.
    Etim.: derivat intensiu de desvariar, mat. sign.