DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESVETLLAR v. tr.: cast. desvelar.
|| 1. Llevar la son. L'espetec nos desvetllava a tots en sec, Canigó iv. Rossinyolet, no refilis tan d'hora; | desvetllaries al Déu de l'amor, Verdaguer Idilis. a) refl. Perdre la son. Bé la vista li clavaren, | los majors ab pietat, | y 'ls nins, qui se desvetlaren, | ab candor espantolat, Costa Agre terra 61. A veure qui primer es desvetlla, Massó Croq. 74.
|| 2. fig. Suscitar, despertar. Y desvetllant les dolces cantarelles que dormen en la lira, Atlàntida vii. D'improvís una veu aspra i ferma desvetlla la sopitesa aclaparadora de la nit de pluja, Víct. Cat., Ombr. 26. Mes ja 'l cor se desvetla enriolat, Salvà Poes. 148.
|| 3. refl. Posar gran esforç i atenció desinteressadament a una cosa. Desvetllar-se en ses coses: tenir desvetllament o vigilància en ses coses, Lacavalleria Gazoph. Es nostro Ajuntament continua desvetlant-se p'es benestá de tots es ciutadans, Ignor. 29.
    Fon.: dəzβəʎʎá (or.); dezβeʎʎá (occ.); dezveɫɫáɾ, dezβeɫáɾ (val.); dəzvəɫɫá (bal.).
    Var. ort.: desvetlar (val. i mall.); desvel·lar; desvelar (forma castellana: Molt desuelant-se tant quant pot en lo seruir, Viudes donz. 579).
    Etim.: d'una forma llatina vulgar *disvĭgĭlare, mat. sign.