Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desviar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESVIAR v. tr.: cast. desviar.
|| 1. Separar del camí que es seguia o de la direcció normal. Anaven tots tres per un camí que desviava Blanquerna de son viatge, Llull Blanq. 48, 13. Axí com la serena ab ses dolçes cantilenes sol desviar los naveguants de lur dret camí, Canals Carta, c. 58. Hun turch li lançà una gran cantera, e Tirant, per desuiar-se que no li donàs al cap, pres un poch de balanç, Tirant, c. 145. Les aigües de l'Egeu, qui les desvia com cerves temeroses fent recular sos passos?, Atlàntida vii. a) ant., usat com a intr.: Ne n'est fora gitat, sinó que tan solament has desviat un petit del camí, Genebreda Cons. 49. Per tal que aquells qui ordenaven a regir lo bé públich de Roma, servant les leys justes, no desviassen del peu de justícia, Scachs 46. Aquell qui és trobat prous e saui, jamés no pod desuiar de la carrera d'amor, Mascó Regl. Am. 8.—b) Desviar-se un peu, un braç, un os, etc.: dislocar-se un peu, un braç, etc. Un retgidó llenegàs y se desviàs un peu, Ignor. 76. Desviar els ulls o la vista: girar-los a una altra part de la que miraven abans. Desviant sas ulladas, no sé què xiuxiuejaria arran mateix de sas galtonas, Pons Auca 192.—c) fig., aplicat a coses de l'esperit. Per peccats e errors los hòmens se sien desviats e departits de veritat, Llull Cont. 358, 8. En lo dimoni e en Adam lo voler los avia desviats e desendressats per culpable e viciós voler, Llull Cont. 358, 18. Que com més pens, més mon seny se desuia, Pere Torrella (Cançon. Univ. 172). Les vostres paraules me par que's desuien, Proc. olives 1341. Per bé que nós ho haiam volgut cobrir e desuiar per vostra honor..., nos en són estades dites tantes e tan desonestes coses, que vergonya és oir-les, Curial, ii, 128. Asseià Celetusa desviar son marit de tan mal pensament, Alegre Transf. 81.
|| 2. ant. Seguir equivocadament (un camí). Amich, lo camí haueu desviat e errat, Eximenis Scala.
|| 3. ant. Evitar (de passar per un lloc). Cerch lochs secrets e los públichs desvie; | lanç-me en lo lit, dolor me'n gita fora, Auzias March, lxxxvii.
    Fon.:
dəzβiá (or.); dezβiá (occ., Maestr.); dezviáɾ, dezβiáɾ (val.); dəzviá (bal.).
    Etim.:
del llatí deviare, amb canvi del prefix de- en des-.