Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  detenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DETENIR (i dial. detindre). v. tr.: cast. detener.
I. || 1. Fer cessar de moure's; i refl., cessar de moure's. Com foren prop la nau..., feu detenir la barca e despullà's tot nuu, Tirant, c. 92.
|| 2. refl. Cessar (una activitat qualsevol). El riure y flastomar no's detenia, Costa Trad. 69.
II. || 1. Privar de la llibertat d'obrar. Aquella que per ma vida tenguí | entre morir e viure me deté, Auzias March, xcix. Si no m'hagués detengut un defecte tan menut, Aguiló Poes. 118.
|| 2. Impedir. Per ço vull detenir lo matremoni vostre ab lo Fill meu fins en aquell dia, Villena Vita Chr., c. 38. Sa Magestat apparegué'ls e detenia los ulls de aquells que no'l coneguessen, Villena Vita Chr., c. 246. Detengut de malaltia: impedit per malaltia. Si alcun confrare serà detengut de malaltia, los majorals de la confraria per esguardament de pietat, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Visitant e consolant los malalts, de qualsevulla malaltia sien detenguts, Villena Vita Chr., c. 44.
|| 3. Arrestar, posar pres. Stan detenguts en cruels presons, Tirant, c. 342. Lo Soldà havia detenguts tots los venecians, Oliver Rom. 4. Fon lo fill del duch detengut vuyt dies, Paris e Viana 22. Aquest filosof és detengut y pres de la muller, Isop Faules 8.
|| 4. refl. Desistir, deixar d'obrar. Tan largament he yo sostenguts los hòmens ab paraules, e ara que som a les obres vostra senyoria se deté?, Villena Vita Chr., c. 27. E lo Senyor, er fer-la més inflamar, detenia's que no's manifestaua a ella, Villena Vita Chr., c. 242. Com la infanta veu tal entramès, no's pogué detenir de riure, Tirant, c. 87.
III. || 1. Fer quedar amb permanència duradora. Mort, detén un poch l'ànima trista dintre mon cos, Vent. Pel. 27.
|| 2. Entretenir, fer aturar cert temps. Ja no volem vostra excellència més detenir, Somni J. Joan 2132. No us espante'l detenir-la passant-la de hui en demà, Cons. casat 34. a) refl. Entretenir-se, passar cert temps (en una ocupació). No podem detenir-nos en fer sa biografia, Roq. 33. ¿Quina és sa planta demunt sa que se detenen més es botànichs?, Roq. 40.—b) Detenir temps: invertir temps. Tant com més stam ni detenim temps, és més dan per a vós, Tirant, c. 221. Detenint lo temps ab aquelles raons més plasents que podian, Alegre Transf. 52.
|| 3. Retenir, quedar-se en possessió (d'una cosa). Que'm doneu avís si la us trametré o si la'm detendré, doc. a. 1511 (BSAL, x, 317).
    Fon.:
dətəní (pir-or., or., bal.); detení (occ.); detíndɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model tenir.
    Sinòn.:
aturar.
    Etim.:
del llatí detinēre, mat. sign.