Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  determinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DETERMINAR (ant. determenar). v. tr.: cast. determinar.
|| 1. Fixar exactament. Aquesta art mills se pot determenar per figures sensuals que no faria sens les figures, Llull Cont. 335, 30. Per hun tal cars no's deu perdre sperança | pus que la fi cascun fet determena, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 113). Suplican... se determín alguna cantidat per a que se pugue comensar dita fortalesa, doc. a. 1609 (Hist. Sóller, ii, 203). Lo dia que lo Concell de dita Universitat determinarà, Ordin. Univ. 1629, fol 17.
|| 2. Influir causalment; esser precisament causa. Aiustant-se lo ésser racional ab lo ésser animal determenan lo ésser home, Egidi Romà, ll. i, Per los hàbits viciosos és determenada la potència a fer mal, id. ibid., ll. i, pt. 2a, c. 1. Aquesta agudesa de ingeni se determena a una profunda cogitació en mal, Albert G., Ques. 81 vo. En igualtat de condicions determinen fatalment els mateixos efectes, Ruyra Flames 211.
|| 3. Decidir; resoldre en ferm (una qüestió, litigi, etc.). Determinat fo per lo bisbe que lo canonge de suavetat devia haver aquell ofici, Llull Blanq. 70. Digueren que la cort se alongàs tro a altre temps que haguessen determenat qual bèstia és pus digna de esser rey, Llull Felix, pt. vii, c. 1. En la ciutat e el terme de Tortosa tots los feyts deuen esser determenats segons les costumes en aquest libre escrites, Cost. Tort., proemi. Fill, yo us prech que... abans que res determenets de les persones, que vós delliurets totes quantes persones hich haja de Principat e de Calàbria, Muntaner Cròn., c. 105.
|| 4. Decidir, resoldre a fer una cosa. Tals són les consideracions y els sentiments que'ns han determinat ara a fundar la Société, Obrador Arq. lit. 85. a) refl. Decidir-se, resoldre's a una acció. ¿Y encara no et determines, Toni, a casar-te?, Roq. 40. Quan se determinen a despatxar-te y a fer-te la creu, Vilanova Obres, xi, 64.
    Fon.:
dətəɾminá (pir-or., or., bal.); deteɾminá (occ., Maestr.); deteɾmináɾ (val.),
    Etim.:
pres del llatí determĭnāre, mat. sign.