DETONAR v. intr. || 1. Produir un soroll súbit i molt sensible; cast. detonar. || 2. fig. Produir una impressió d'agre desacord, de gran sorpresa, d'intemperància; cast. detonar. Fon.: dətuná (Barc.); detonáɾ (Val.); dətoná (Palma). Etim.: pres del llatí detonare, mat. sign.