DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DETURAR v. tr.
Aturar; fer cessar de moure's o d'obrar; cast. detener. Per sa infinida misericòrdia va deturar-lo, Hist. Garí 10. Allà la reina, deturant sa filla, | signà la mar de l'Orient llunyana, Costa Trad. 11. Y afanya't a escriure'ls, que el desfici ningú el detura, Pons Auca 326.
|| refl. Aturar-se; cessar de moure's o d'obrar; cast. detenerse. La gent per veure-la es detura, Ruiz Poes. 41. I els porcellins de la guarda | se deturen de furgar, Alcover Cap al tard 34.
    Refr.
—«Qui aigua detura, blat mesura» (Pla d'Urgell); «Qui aigua detura, oli i blat mesura» (Gandesa): vol dir que tant els cereals com les oliveres volen que els reguin i que es facin marges o parets per impedir que es perdi l'aigua.
    Fon.: dətuɾá (or., bal.); detuɾá (occ.); detuɾáɾ (Cast., Val.).
    Etim.: de aturar, prefixat amb la partícula de- (tal vegada presa del sinònim detenir).