DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEVERS (o devés). prep.
|| 1. Cap a; en direcció a; cast. hacia. Don Blasco girà's deués nós, e dix, Jaume I, Cròn. 128. Los veyns d'aquels arbres, les rames pengen devés la sua honor, Cost. Tort. III, xi, 21. Si va en Acra, o en Alexandria, o en Armènia o deués aquelles parts, Consolat, c. 77. En axí que van fugir devers la ciutat, Muntaner Cròn., c. 267. Vench de les parts de Aragó e anà-se'n devers Valèntia, Pere IV, Cròn. 30. Lo leó, qui'l veu que venia deués ell, lexà la criatura e anà devés ell, Tirant, c. 38. Emperò deués lo caual no's deu hom acostar arreuatadament per so que no s'espant, Flos medic. 19. Mira que mira devers sa teua cara, Alcover Cont. 19. Tot caminant caminant | s'acosta devés sa terra, Collell Flor. 69. En Pau Casals sempre fa una salutació igual... sense moure els braços ni avançar devés el públic, Roig Flama 61.
|| 2. ant. Envers de; en relació, respecte de; cast. hacia, respecto de. Jo per peccat som colpable devés tu tant fortment, que no som digna, Llull Blanq. 20, 17. De la inquisició del confessor deuers lo confessant, Eximenis Breu Conf. Vahent que la sua dona un poch hauia pres de mellorament deuers que solia, Jacob Xalabín 2 vo. La fortuna... penssà ab cautelosos engans com deuers mi se mostraria aduersa, Corella Obres 176. Com Noè... sabés tot quant los fills hauian fet deués ell malahí a Cam, Tomic Hist. 8.
|| 3. Té valor d'indicació aproximativa (de lloc, temps, quantitat); cast. hacia, cerca de. «Vostè serà de devés València» (Patró). «Devers Nadal sembrarem» (Val., Mall.). «Farà devés tres mesos vaig anar a València» (Patró). «Ell tindrà devés trenta anys» (Pego). «Això deu valer devers dues pessetes» (Mallorca, Menorca). «En sortir de missa major seran devers les dotze» (Mall., Men.). Los hòmens de mar foren devés la Pola, Muntaner Cròn., c. 287. Los dits monastir e reual de la dita villa qui és deuers lo dit monastir, doc. a. 1391 (arx. de Banyoles). Faràs rotlet devés Cort, Penya Poes. 83. Un dematí devers una hora es sol alt, Alcover Rond. ii, 277. La criada vella... trafegava per devés els fogons, Rosselló Many. 44. a) Posar-se devers a qualcú: posar-se-li al costat, posar-se-li prop. Tan sant eri aquey bon home, que'ls atros se donaren vergonya de posar-se-li devers, de por que Nostro Senyor no'ls hi reparés massa la poquesa ab la comparança, Víct. Cat., Sol. 101.
    Fon.: devéɾs (Val.); devés (Pego, Patró); dəvés (Mall., Men.).
    Etim.: compost de la prep. de i vers, mat. sign.