Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  devorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEVORAR v.: cast. devorar.
|| 1. Menjar àvidament. Un pastor havia perdudes moltes ovelles que un lop havia devorades dementre que aquell pastor era anat ballar e cantar a unes noces, Llull Sta. Mar. 12, 6. Com seria a un lleó devorar tres o quatre ovelles, Muntaner Cròn., c. 260. Ab grans ladraments espanta, turmenta e devora tot ço que davant li ve, Metge Somni iii. Tenia set boques per devorar altres tantes persones, Roq. 51.
|| 2. fig. Consumir, destruir completament. Déus... la spasa de la justícia... la tramès sobre aquells malvats superbiosos que axí devoraven la gent e lo poble de Sicília, Muntaner Cròn., c. 43. Vós, senyor, les dites monedes e patrimoni malament devorats, doc. segle XV (BABL, xi, 76). Si jo no m'hi opposàs, ja li hagueren devorades totes les sues riqueses, Genebreda Cons. 37. Deixa lo cors en lo sepulcre; deuore'l la insaciable terra, Corella Obres 20. Lo temps devora totes les coses, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. fig. Llegir àvidament. S'amagava de tothom i devorava llibres i més llibres, Oller Vilaniu 38.
    Fon.:
dəβuɾá (or.); deβoɾá (occ.); devoɾáɾ, deβoɾáɾ (val.); dəvoɾá (mall.); dəvuɾá (men., eiv.).
    Etim.:
pres del llatí devŏrare, mat. sign.