DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEVOT, -OTA adj.: cast. devoto.
|| 1. Que sent devoció; zelós per les pràctiques religioses. Besant la terra e levant sos ulls e ses mans al cel ab cor devot e ab ulls plorosos, Llull Cont. 317, 4. Un abat era hom molt sant e deuot, Llull Felix, pt. i, c. 11. Fo lo pus devot hom que hanch naixqués, Muntaner Cròn., c. 96. La reyna muller qui era molt cathòlica e molt deuota, Boades Feyts 63. Un dia el fum dels sacrificis flota | sobre una mar de multitud devota, Alcover Poem. Bíbl. 67.
|| 2. Que expressa devoció; fet amb devoció o zel de la religió. Que li dixés paraules deuotes e de consolació, Llull Felix, pt. i, c. 7. Mirant la sua santa y deuota demanda, Pereç St. Vicent 3. Lo comte... se posà en una deuota hermita de nostra Dona senyora nostra, Tirant, c. 4. Per fer al déu Bacus deuot sacrifici, Proc. olives 796. Se posaria en algun lloch deuot pera seruir a Déu, Comalada Pierres Prov. 61. Tot llegint-hi la mateixa devota inscripció, Ruyra Parada 3.
|| 3. Que sent devoció a un sant, a una imatge, etc.; que li dedica honor especial. «Un Toni i un Pere-Antoni | vénen a festetjar-mè; | jo forçat hauré d'esser | devota de Sant Antoni» (cançó pop. Mall.). En aquest sentit s'usa molt devot i devota com a substantiu. En una província s'esdevenc que dos benauyrats devots qui anaven preycar la paraula de Déu als infeels no foren escoltats, Llull Blanq. 87, 4. Mas puix devots li som de cor, Trobes V. Maria [94]. Passió revelada per la Verge Maria a un seu devot, Cobles Passió. Els devots que pugen al santuari, Verdaguer Exc. 63.
|| 4. Que sent respecte reverent i abnegat. Era gran special amich nostre e devot de la nostra honor, Pere IV, Cròn. 161. Si altres coses, senyor, plaen a la vostra Excelència, man-nos com a specials devots e servidors vostres, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 161). La comunitat pisana... sempre és estada e és devota de la nostra Corona e amadora de tota la nació nostra, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 207).
|| 5. Que sent gran inclinació (a una persona, a una cosa). Per poch devots de sa música que siau, Roq. 47. Estufat com a pare i envanit com tot devot de lo bell i de lo bonic, Pons Com an., 76.
    Loc.
—Considera, ànima devota!: exclamació que es fa en to admiratiu per cridar l'atenció i consideració de la gent sobre una cosa estranya o absurda (Mall., Men.). Aquesta expressió prové de la frase «considera, ànima devota...», amb què comencen moltes de les meditacions del Via-Crucis.
    Fon.: dəβɔ́t (pir-or., or.); deβɔ́t (occ., val. apitxat); devɔ́t (val. no apitxat); dəvɔ̞́t (bal.).
    Intens.: devotet, -eta; devotíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí devōtu, mat. sign.