DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIAGONAL
|| 1. f. Recta que en un polígon o poliedre uneix els vèrtexs de dos angles no adjacents; cast. diagonal. Demunt es guardapits... hey relluu, fent paraleles, diagonals y elíptiques, una espècie d'antorxat indescifrable, Maura Aygof. 54. En diagonal: en direcció obliqua d'un vèrtex a un altre no immediat. Els verdums... baixaven en diagonal cap a l'arbret, Ruyra Parada 61.
|| 2. f. Cadascuna de les planxes de ferro o d'acer, aplicades per damunt els membres i abans de col·locar el forro d'un vaixell; es dirigeixen obliquament, van disminuint des del centre cap a les extremitats de la nau i eviten que aquesta se deformi (Mall.); cast. banda diagonal.
|| 3. m. Roba blanca de cotó que fa un rimadet en bescunça (Manacor).
    Fon.: diəɣunáɫ (Barc.); diaɣonáɫ (Val.); diəɣonáɫ (Palma).
    Etim.: pres del llatí diagonale, mat. sign.