DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIALECTE m.
Parlar caracteritzat per un conjunt de particularitats locals o regionals dins una llengua; cast. dialecto. No és que m'haja declarat partidari dels dialectes vulgars, Aguiló Fochs foll. 176. Les Contarelles no són escrites just en dialecte manacorí, sinó en el llenguatge corrent en tota l'illa de Mallorca, Alcover Cont. xi.
    Fon.: diəléktə (Barc.); dialékte (Val.); diəlέ̞ttə (Palma).
    Etim.: pres del gr. διάλεκτος, ‘llenguatge’, ‘idioma’.