Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  diamant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIAMANT m.: cast. diamante.
|| 1. Carbon natiu cristal·litzat en el sistema isomètric, transparent, molt brillant, duríssint, usat com a pedra preciosa. Dos diamants chichs triangulars engastats en sengles avellanes e una perla grossa, Inv. Pr. Viana 254. Metent-li un molt rich diamant en la mà, ab los labis ya mullats de làgremes lo besà, Curial, i, 15. Admirable collar ofert a la senyora... en lo qual eren engastats per diamants les VIII beatituts, Villena Vita Chr., c. 44. Lo carbó no s'avé amb lo diamant, Canigó xi. Diamant brillant o simplement Brillant, m.: el que està tallat en facetes per damunt i per davall. Diamant rosa: el tallat pla per davall i en facetes per damunt. Diamant taula o diamant de taula: el tallat formant una cara plana amb quatre bisells. Un anell... ab un diamant de taula, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 46).Diamant brut o diamant en brut: el que no ha estat polit;—fig., persona o cosa bona en si, però rústica o inculta exteriorment. Per ext.: a) Diamant fals, o diamant de salamó: peça de vidre tallada en facetes a imitació dels diamants. Aquexes sangrentes despulles, que les tanquin dins d'una urna feta ab diamants de salamó, Vilanova Obres, xi, 264.—b) fig. Cosa molt brillant en general. Aquests ulls, diamants negres, Vilanova Obres, xi, 71.
|| 2. tipogr. Caràcter de lletra de tres punts d'alçada. Edició diamant: edició elegant i de format molt petit.
|| 3. Eina consistent en un mànec que porta encastada a un extrem una rodeta o punta de diamant i serveix per a tallar vidre.
    Fon.:
diəmán (or., eiv.); diamán (occ.); diamánt (val.); diəmánt (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: diamantàs, diamantarro, diamantot.—b) Dim.: diamantet, diamantetxo, diamantel·lo, diamanteu, diamantiu, diamantó.
    Var.
ant.: diamà, diaman.
    Sinòn.:
adamant.
    Etim.:
del llatí vg. diamante (nomin. diamas), var. de adamante, mat. sign., que apareix com a nom de cavall en les taules imprecatòries (cf. Meyer-Lübke REW 142).