Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  diari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIARI, -ÀRIA adj.
Pertanyent a cada dia; cast. diario. Que obligan es desaplicat a fer com aquell que estudia un parey d'hores diàries, Ignor. 16. «Guanyo tres duros diaris». «El meu sou és de vint pessetes diàries». Premsa diària: els periòdics que apareixen cada dia. A diari: cada dia. On sostenien gairebé a diari totes llurs acostumades requestes, Pons Com an., 125. Diari diari: sense faltar cap dia. «En Joan ve a veure'm diari diari» (Savellà, ap. Griera Tr.). Especialment, substantivat m.: a) Periòdic que surt cada dia; i per ext., Periòdic en general. Es diari diu que si trobau cap homo gat p'es carrés, Ignor. 1. «He llegit el diari dins el tramvia».—b) Llibre on s'apunten dia per dia els fets esdevinguts. Diari de navegació: llibre que porta cada un dels oficials d'un vaixell, i en el qual anoten els elements que determinen la situació del buc cada migdia. Portar el diari d'una casa de comerç: estar encarregat d'anotar a un llibre les operacions que fa cada dia el comerciant.—c) Conjunt de les despeses d'un dia o de cada dia. «Saps un diari que espanya!»: vol dir que el consum de cada dia arriba a pujar molt.—d) Renda per a cada dia. «Al Roc l'amo li ha deixat un diari de pesseta» (Tortosa ap. Griera Tr.).
    Loc.

Casi res porta el diari! (or., occ., val.); Casi res duu es diari! (bal.): exclamació amb què s'expressa la gran importància que es dóna a una cosa que acaba d'enunciar-se.
    Fon.:
diáɾi (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.
(especialment de l'accepció a): diariàs, diariet, diariot, diarietxo, diariel·lo, diarieu, diarió, diariarro.
    Etim.:
pres del llatí diarium, mat. sign.