Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dibuix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIBUIX m.: cast. dibujo.
|| 1. Acte de dibuixar; art de dibuixar. Fustés y moblistes que vulgan instruir-se en ses regles de dibuix pròpies pes seu ofici, Roq. 3.
|| 2. Delineació de les figures prescindint del color. «En aquesta pintura el dibuix és molt correcte, però el colorit és defectuós».
|| 3. Imatge o conjunt d'imatges dibuixades. Un rellotge... tot esgrafiat amb dibuixos color de plom, Víct. Cat., Ombr. 61. «Aquesta tela té un dibuix molt bonic».
|| 4. Delineació prèvia dels contorns de les figures que s'han de pintar, esculpir, etc. Funda en Ripoll un altre monestir, | ... | enamorat artista, lo somnia | de nit, ne fa dibuixos cada dia, Canigó xi. a) fig. Model, exemplar. Per altra part nos lo proposa com un exemplar y debux [sic], espill y mirall de penitents, Pons Miserere 14 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. «Nom que en el tissatge es dóna indistintament al que està pintat sobre el paper quadrícula especial per això, i també a les cadenes de cartrons, costelles o planxetes que respectivament funcionen en les màquines jacquard, maquinetes de lliços i jocs de calaixos. Dibuix de doble llanternó: el dibuix destinat a la màquina jacquard que permet pintar-ne sols la meitat de passades sobre el paper quadrícula, complementant-ne l'altra meitat en el picatge de cartrons, en llegir-lo dues vegades: una considerant a l'esquerra el punt anomenat llanternó, i a continuació una altra vegada considerant-lo a la dreta. Dibuix desembanyonat: en la màquina jacquard s'anomena així el dibuix que, a causa del seu mateix funcionament, deixa de tenir la correspondència i encaix necessaris entre els banyons del cilindre i els forats d'igual nom en els cartrons del dibuix». (Pons Ind. text.).
|| 6. fig. Persona que té la figura estranya, lletja, anormal (Mall.). «Na Maria és un dibuix!»
    Loc.

No ficar-se en dibuixos: no intervenir o deixar-se complicar en assumptes perillosos i de poc profit.
    Fon.:
diβúʃ (pir-or., or., occ., bal.); diβúјʃ (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de dibuixar.