DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDIBUIXAR v. tr.: cast. dibujar.
|| 1. Traçar sobre una superfície la imatge d'un objecte, servint-se del llapis, de la ploma o d'altre instrument similar. Deu dibuyxar sobre paper ab llapis, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Una cuberta molt elegant que n'Angelon li ha dibuxada aposta, Roq. 11. Jo no sé dibuxar ni una aubergini, Ignor. 33.
|| 2. Traçar els contorns de les figures d'una pintura, d'una escultura, d'un monument arquitectònic, d'un moble, etc. La portada contemplen per son geni dibuixada, Canigó xi. Pintà demunt vidre sants que parexian dibuxats pel dimoni, Maura Aygof. 23. a) fig. El mapa que m'havia dibuixat dins el cervell era fals, Ruyra Parada 19.
|| 3. intr. o absol. Practicar el dibuix o traçat de figures. Era una atlota que... sabia bé de lletjir, escriure... y aximateix dibuxava colque mica y cantava, Penya Mos. iii, 27. Te passetjas, dibuxas, tocas es piano y te colgas dejorn, Ignor. 47.
|| 4. Fer aparents els contorns d'una cosa. Entreviu una vesllum | que a poch poch fent-se més clara | dibuxà cércols de llum, Aguiló Fochs foll. 14. En Ramon... semblava insensible als ruixats de foch que'l sol naixent li enviava per darrera, dibuixant sa silueta blavosa, allargassada sobre la pols del camí ral, Vayreda Sanch nova 8.
|| 5. refl. Mostrar-se amb els contorns ben visibles. I la ratlla de foc de l'hora baixa... és l'or on se dibuixa la parella de la jove gentil i el vianant, Alcover Poem. Bíbl. 33. I un dolç, un complaent somriure es dibuixà en sos llavis, Pons Com an., 47. a) fig. En les disputes començaven a dibuixar-se dos partits contraris, Oller Pap. 170.
Fon.: diβuʃá (pir-or., or., occ., bal.); diβuјʃá (Tarr., occ.); diβuјʃáɾ (val.).
Var. ant.: diboxar, deboxar.
Etim.: probablement d'un verb llatí tardà debuxare, derivat de buxus, ‘boix’, per la freqüència amb què es pintava damunt posts de boix (etimologia proposada per Covarrubias i admesa per Cuervo, Meyer-Lübke i altres romanistes). Cf. Spitzer Lexik. 43 i Wartburg FEW, i, 667.