DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DICCIÓ f.: cast. dicción.
|| 1. Manera de dir, de pronunciar les paraules en parlar. Els pobres jais... quan els revingué l'enraonamenta, l'emprengueren amb tanta fúria, malgrat llur dificultosa dicció ocasionada pel mal mateix, que ni es donaven treva per escoltar-se, Pons Com an., 142.
|| 2. Manera de dir en quant a la justesa i a l'ús encertat dels mots. a) Figura de dicció: fal·làcia dialèctica que resulta de donar un mateix sentit a dues frases semblants però que realment no signifiquen el mateix.|| 3. Mot, paraula. Con paraula sia dicció sentida e enteniment sia cosa intellectual, Llull Cont. 155, 1. L'enteniment encontinent que ha reebut per breu dicció e oració se muda yvasosament a entendre les unes coses per les altres, e com les diccions e les oracions són longues, no's pot l'enteniment tan yvasosament mudar, Llull Cont. 335, 30. Açò són X obres de penitència, axí com en esta dicció «penitència» ha X letres, Sermons SVF, i, 119. Fallen vocables | e diccions | relacions | per fer envides | de ses fallides, Spill 651. La qual deu hauer quinze reglons e cinch diccions en cascun retgló, doc. a. 1470 (BABL, xi, 284).
    Fon.: diksió (Barc., Val.); diʦió (Palma).
    Etim.: pres del llatí dictiōne, mat. sign.