Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dictamen
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

DICTAMEN m.
Opinió o judici sobre una cosa; especialment, l'opinió o judici que s'emet en virtut d'autoritat o competčncia notňria; cast. dictamen. El dictamen dels metjas és de socorre la vila, doc. a. 1728 (Hist. Sóller, i, 668). Insertant-los juntament amb sos dictŕmens de facultatius que anomenava, Ignor. 25. Lo seu dictamen era de no fer-ne cabal, Vilanova Obres, iv, 94. Dictamen de la raó, de la conscičncia: allň que la raó o la conscičncia dicta a l'home. He peccat... contra lo dictamen de la rahó, doc. a. 1532 (Aguiló Dicc.). Líberos conforme lo dictamen de llur consičntia, doc. a. 1637 (arx. mun. de Maó).
    Fon.:
diktámən (Barc.); diktámen (Val.); dittámen (Palma).
    Etim.:
pres del llatí dictāmen, ‘acte de dictar’.