Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dictar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DICTAR v. tr.: cast. dictar.
|| 1. Dir davant algú allò que aquest ha de repetir o escriure. Façats una letra de part vostra al dit rey En Sancho amich vostre, la qual letra Nós dictarem la forma, Pere IV, Cròn. 114. Ell dictava al rey totes les pregàries que feya, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Compondre (cançons, proverbis o altres coses expressades amb paraules). Mafumet no pogra fer ne dictar tan beyl dictat ni tan ordenades paraules com ceyles de l'Alcorà, Llull Gentil 243. E si per altres seran dictades o cantades, han-ne subiran fastig, Metge Somni iii. Era bé instruyt en totes les arts e sabia molt ben scriure e dictar, e era molt graciós en cantar, Eximplis, i, 303. A quiscuna que em somreia, | li dictava una cançó, Verdaguer Idilis. Una cansó vull cantar, | no fa molt que s'és dictada, cançó pop. catalana (Briz Cans. v, 155).
|| 3. fig. Suggerir, inspirar a qualcú allò que diu o pensa. Confessar ço que't dicta la tua conscièntia, Metge Somni iv.
|| 4. Prescriure, imposar (lleis, sentències, condicions, etc.). E dix que'ls jutges dictassen la sentència, Muntaner Cròn., c. 114. Un batle nostro dictà una orde, Ignor. 4. En terra y en mar dictava lleys, Llorente Versos, i, 45.
    Fon.:
diktá (Barc.); diktáɾ (Val.); dittá (Palma).
    Etim.:
pres del llatí dictare, mat. sign.