DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DIETA f.
Règim restrictiu en el menjar i beure, i especialment el que consisteix en l'abstenció total o parcial d'aliments; cast. dieta. «El metge m'ha posat a dieta». «Fa una setmana que estic a dieta». «He d'observar una dieta rigorosa». Los metges qui sanen lo cors... ab bevendes e ab exarops e ab letovaris e ab dietes, Llull Cont. 115, 2. Lo metge... per dieta féu curar la dona, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Per dieta: no menge fruyta ne carn, sino ordiat, Sermons St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 321). Viure les fan com a malaltes, | tenint dieta, Somni J. Joan 2857. Feya'ls estar ab gran dieta fins que ell sentia que eren sans, Faules Isòp. 151. S'afica dins es llit un parey de dies a dieta, Ignor. 67.
    Refr.
—«Cura més la dieta que la llanceta»: vol dir que és més eficaç per a guarir moltes malalties l'abstenció d'aliment que les sagnies.
    Fon.: diέtə (Barc.); diéta (Val.); diə́tə (Palma).
    Etim.: pres del llatí diaeta, mat. sign.

2. DIETA f.
|| 1. Dia sencer de treball (Mall.); cast. jornada. «Hem tengut sa dieta feixuga»: hem tingut un dia carregat de treball.
|| 2. Jornada de camí (Nebrija, Torra Dicc.); cast. jornada.
|| 3. Soldada que es guanya amb un dia de treballar (Mall.); cast. jornal. Dieta: paga de la feyna de una jornada o de un dia, Lacavalleria Gazoph. Ja estich fart de gastar, y ses dietes des carro costen massa, Roq. 39.
|| 4. La quantitat de moneda que guanya un jutge, funcionari, comissionat, etc., per cada dia que treballa en comissió fora del lloc de la seva residència habitual; cast. dieta. Per deutes e dietes fiscals, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar., R. 2262, fol 77). Aquest dia partí Benet Martorell, correu de cavall, per ses jornades ab letres dels honorables consellers... a rahó VIII sous per dieta per LXII dietas, Ardits, iv, 86 (a. 1540). Trenta sis lliures... que han servit per les dietes dels ministres de la Règia Cort y demés que són vinguts, doc. a. 1716 (Hist. Sóller, i, 570).
|| 5. En alguns països confederats, com els de l'antiga Alemanya, congrés o reunió de prínceps o representants del Govern per a deliberar i resoldre negocis comuns; cast. dieta.
    Etim.: del llatí medieval dieta, derivat de dies, ‘jornada’.