Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dieta
veure  2. dieta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DIETA f.
Règim restrictiu en el menjar i beure, i especialment el que consisteix en l'abstenció total o parcial d'aliments; cast. dieta. «El metge m'ha posat a dieta». «Fa una setmana que estic a dieta». «He d'observar una dieta rigorosa». Los metges qui sanen lo cors... ab bevendes e ab exarops e ab letovaris e ab dietes, Llull Cont. 115, 2. Lo metge... per dieta féu curar la dona, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Per dieta: no menge fruyta ne carn, sino ordiat, Sermons St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 321). Viure les fan com a malaltes, | tenint dieta, Somni J. Joan 2857. Feya'ls estar ab gran dieta fins que ell sentia que eren sans, Faules Isòp. 151. S'afica dins es llit un parey de dies a dieta, Ignor. 67.
    Refr.

—«Cura més la dieta que la llanceta»: vol dir que és més eficaç per a guarir moltes malalties l'abstenció d'aliment que les sagnies.
    Fon.:
diέtə (Barc.); diéta (Val.); diə́tə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí diaeta, mat. sign.

2. DIETA f.
|| 1. Dia sencer de treball (Mall.); cast. jornada. «Hem tengut sa dieta feixuga»: hem tingut un dia carregat de treball.
|| 2. Jornada de camí (Nebrija, Torra Dicc.); cast. jornada.
|| 3. Soldada que es guanya amb un dia de treballar (Mall.); cast. jornal. Dieta: paga de la feyna de una jornada o de un dia, Lacavalleria Gazoph. Ja estich fart de gastar, y ses dietes des carro costen massa, Roq. 39.
|| 4. La quantitat de moneda que guanya un jutge, funcionari, comissionat, etc., per cada dia que treballa en comissió fora del lloc de la seva residència habitual; cast. dieta. Per deutes e dietes fiscals, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar., R. 2262, fol 77). Aquest dia partí Benet Martorell, correu de cavall, per ses jornades ab letres dels honorables consellers... a rahó VIII sous per dieta per LXII dietas, Ardits, iv, 86 (a. 1540). Trenta sis lliures... que han servit per les dietes dels ministres de la Règia Cort y demés que són vinguts, doc. a. 1716 (Hist. Sóller, i, 570).
|| 5. En alguns països confederats, com els de l'antiga Alemanya, congrés o reunió de prínceps o representants del Govern per a deliberar i resoldre negocis comuns; cast. dieta.
    Etim.:
del llatí medieval dieta, derivat de dies, ‘jornada’.