DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIFÍCIL adj.
Que costa molt de fer, d'obtenir, d'entendre, de transitar, etc.; cast. difícil. Tant és difícil cosa prouar trinitat, que negun hom no la pot entendre, Llull Felix, pt. i, c. 4. No és cosa en lo món, per fàcil que sia, que no torn difícil o quaix impossible al no volent fer aquella, Metge Somni i. Los fills... van per vies molt difficils, e lo camí real de parays jamés han trobat, Villena Vita Chr., c. 7. D'aquests lo més difícil a deslogar e a reduir és la iunctura del colze, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 4. Els coloms selvatges són més gelosos y difícils de domesticar, Agustí Secr. 160. Fa temps que érem escàndol, somni i pell, | i no gota difícils ni gens cautes, Sagarra Equador 80. Temps difícils: temps de grans dificultats per a guanyar-se la vida o per a portar avant alguna empresa.
    Fon.: difísiɫ (pir.-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.: dificilet, -eta; dificilot, -ota; dificilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí difficĭle, mat. sign.