DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIFERIR v.: cast. diferir.
|| 1. tr. Deixar per a més tard, per a un altre temps. Com lo rey Carles requés lo rey de França e los dotze pars de ajuda e de consell en sos affers, lo qual differint dit rey de França..., fo absolt per lo llegat de papa Martí, Muntaner Cròn., c. 79. Fou-me tant en asò la fortuna favorable... que satisfeu a ma voluntat sens difarir, Corbatxo 28. E açò no mudets o differats en manera alguna si ens desitjats servir, doc. a. 1420 (Capmany Mem. ii, 212). Si veyeu que la pluja sia tardiua, no differiau de sembrar, Agustí Secr. 80. Emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar compte, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 538). Acordaren passar avís... perquè es diferís uns tres quarts la funció, Oller Vilaniu 58.
|| 2. intr. No esser igual; distingir-se (una cosa d'una altra). Les leys en què'ns gouernes tant diferen de les altres, Paris e Viana 14. La volentat transportant-se en lo que ama, poch difer de la cosa amada, Corella Obres 160. Quant diferexen los fets de les menaces, Alegre Transf. 69.
    Fon.: difəɾí (Barc., Palma); difeɾíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí differre (vulgar *differīre), mat. sign.