DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIFICULTAR v.
|| 1. tr. Fer difícil; cast. dificultar. Mànigues sobreres de llargària que... dificultavan los moviments, Vilanova Obres, iv, 80. Per a dificultar que aquell noi no pogués actuar per propi impuls, Llor Jocs 174. «Les emanacions d'aquesta fàbrica dificulten la respiració».
|| 2. intr. Posar dificultats; impugnar amb objeccions una doctrina o opinió; cast. objetar. Quy cal disputar, quy cal difficultar, Eximenis Doctr. Comp., c. 4.
|| 3. tr. o intr. Considerar difícil o dubtós (Mall.). Dificultar en alguna cosa, posar dificultat en alguna cosa, dubtar en alguna cosa, Lacavalleria Gazoph. «Diuen que el Govern caurà, i jo no ho dificult» (Mall.). «No ho dificultaria, que se fes això» (Mall.). «Creus que guanyarà les oposicions?—Ho dificult, perquè no està gens preparat» (Palma). (En lloc de «ho dificult» es pot dir també «hi dificult», amb el verb usat com a intransitiu).
    Fon.: difikuɫtá (Barc., Palma); difikuɫtáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí diffĭcultare, mat. sign.