DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIFICULTAT f.: cast. dificultad.
|| 1. Qualitat de difícil. Amb dificultat: difícilment. Amb gran dificultat: molt difícilment. Sense dificultat: fàcilment. Com a tot bon senyor se pertanga sa terra e ses gens en pau e en bon regiment tenir, ço que ab gran dificultat faria si pau e justícia enfre sos sotsmeses e en sa terra no tenia, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 220). Les nacions del món... ab gran dificultat porien esser totes cerchades, Genebreda Cons. 97. Nenguna cosa bona ni virtuosa no pot fer sens gran difficultat, Villena Vita Chr., c. 188. Tota obra pren alguna bondat de la difficultat d'ella, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 13.
|| 2. Allò que fa difícil una cosa; la mateixa cosa difícil. Y aplanava d'aquesta manera totes ses dificultats que porien aturar-me, Maura Aygof. 15. En trobar la primera dificultat greu, abandonava l'obra, Ruyra Parada 5. Posar dificultats: procurar fer difícil una cosa. Treure de la dificultat: alliberar d'una situació difícil. Especialment: a) Dubte raonat contra l'opinió que altri ha exposada—b) Dificultats econòmiques: curtesa de recursos econòmics.
    Fon.: difikuɫtát (Barc., Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí diffĭcultāte, mat. sign.