DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIGESTIÓ f.
Acte i efecte de digerir; cast. digestión.
|| 1. ant. Transformació natural i convenient d'una cosa. En estiu se fa la digestió de les plantes e maduren les fruytes, e se sahonen les sements e les humors dels animals, Llull Felix, pt. iv, c. 10. Digestió d'un abscés: el madurament o evolució d'un tumor fins a la seva resolució. Si lo caruoncle o póstula no tindrà molta malícia e tardarà la digestió o madurament, Alcanyís Reg. pest. 24.
|| 2. Elaboració dels aliments dins el cos de l'home i dels animals fins a esser absorbits com a matèria pròpia per a la nutrició. Per defalliment de fort digestió los infants... no poden coure les viandes, Llull Blanq. 2. Puys tornen dormir per ço que sia feta la digestió a la hora del dinar, Metge Somni iii. Tenir una mala digestió: digerir malament o incompleta els aliments. Tallar la digestió: impedir-la o retardar-la per efecte d'una beguda, d'un bany o d'altra cosa.
|| 3. fig. Tolerància, suportament d'una cosa desagradable. Esser de mala digestió: esser mal de suportar. Batalla a tota ultrança és fort e de mala digestió, Tirant, c. 66.
    Fon.: diʒəstió (Barc., Palma); diʤestió (Cast., Al.); diʧestió (Val.).
    Etim.: pres del llatí digestiōne, mat. sign.