DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIGNE, DIGNA adj.: cast. digno.
|| 1. Mereixedor (d'una cosa favorable o desfavorable). Deuem nostres corsses fer deju nar... que quan uenrà al dia de la resurecció que dignes siam de redebre lo seu preciós do, Hom. Org. 7. Sa oració... vol afigurar en tal figura que sia digna de esser exoïda, Llull Cont. 315, 25. Haja colpa per la qual sia digne de sostenir eternal pena, Llull Gentil 121. Ell és digne de caure en infern per sos grans mals, Eximenis Conf. 3. Aprés molt insignes fets seus e dignes de memòria, ella esvehí terriblement l'imperi romà, Metge Somni iv. Tots lo condemnaren a esser digne de mort, Gerson Passió, c. 8. Pochs són los qui se fan dignes que's parle d'ells, Lacavalleria Gazoph. Digne de fe: que mereix esser cregut en allò que afirma. La qual Espina devant testimonis dignes de fe... fo tolta e levada de la dita corona, doc. a. 1390 (Ardits, i, 7).
|| 2. (absol.) Que mereix respecte; que es fa respectar. Axí deffensaua la tan digna'mpresa, Passi cobles 132. Ni quant és bon home hi digne notari, Proc. olives 204. Essent-ne esposa tan digna, Penya Poes. 340. Confiam que ses dignes persones que l'han concebuda sabran dur-la a port, Ignor. 43. D'una manera esplèndida, digna, ultrapassant i tot la mesura de sos desitjos, Pons Com an. 150.
|| 3. Conforme i proporcionat al mèrit, a la categoria o condició (d'algú, d'alguna cosa). Fes-me esser digne companyó dels màrtirs teus, Vida St. Antiogo 17. Amb una sanch freda digna d'un caragol, Roq. 21. Has tengut una pensada digna d'un gran general, Ruyra Parada 57.
    Fon.: díŋnə (Barc.); díŋne, díkne (Val.); dínnə (Palma).
    Intens. superl.: digníssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí dignum, mat. sign.