Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dilatar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DILATAR v. tr.: cast. dilatar.
|| 1. Fer més ample; fer més voluminós un cos sense augmentar-ne la massa. En lo dilatar e examplar no sia atesa la fi de les fisures, Cauliach Coll., ll. iii, d. 2a, c. 1. Sos brassos pampolosos dilata la llambrusca, Riber Sol ixent 69. «La calor dilata els cossos». a) refl. Per ço se dilata e exampla la vexiga de guisa que streny e conculca los meats e vies de la sperma, Albert G., Ques. 41 vo. Les ninetes de sos ulls se dilataren, Galmés Flor 138. Tres espurnetes que s'anaven dilatant i es convertien en tres estels d'or, Ruyra Parada 60.—b) fig. Si per ventura, per dilatar lo cor o per spayar-lo, muda de loch o hix de ciutat, Eximenis II Reg., c. 32.
|| 2. Fer més extens, més gran. Ans vencent los indians e ethiops cresqué e dilatà son regne, Metge Somni iv. En Jaume... féu ell per son arc satgeta acoradora | que dilatà, brunzint en guerra creadora, | la nostra nació, Riber Sol ixent 88.
|| 3. Diferir, deixar per a temps més tardà. Que alcú dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 329). Guardat-vos que per negligència o colpa vostra la recuperació de la dita corona no's dilat, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 558). E assò no mudets ne dilatets, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, i, 72). Lo prudent pare... dilatà lo casar de la estimada filla fins a edat de dehuyt anys, Corella Obres 368. Y sens més dilatar denuncià a Procris tot lo que havia hoït, Alegre Transf. 64. Prometent-vos, senyor, que la dita comissió o poder no revocarets, empatxarets, impugnarets, dilatarets o contravendrets, Drets sup. 13.
    Fon.:
dilətá (Barc., Palma); dilatáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí dilātare, mat. sign.