DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DILIGÈNCIA f.: cast. diligencia.
|| 1. Qualitat de diligent; activitat prompta. De aquesta multitut de molt amar e entendre, comença e neix diligència, Llull, Felix, pt. viii, c. 29. Cardenals qui no n'avien cura ni diligència, Llull Blanq. 94, 4. Féu son testament axí ab gran diligència, Muntaner Cròn., c. 174. La gran cura e diligència que han en lur ligar, qui la't poria dir? Metge Somni iii. Ab quanta diligència proveheix natura a les plantes, Genebreda Cons. 155. Lo Isop ab gran amor y diligència li mostrà lo camí, Isop Faules 4. Sa constància fa miracles, sa diligència du alluny, Roq. 12.
|| 2. Acció encaminada a un fi i que exigeix atenció i cert desplaçament en el qui la fa. Fer les seves diligències, o Fer la diligència: esforçar-se, posar l'activitat necessària per aconseguir un fi. Si dit Comanador no feya las diligèncias de fer-lo cremar, doc. a. 1307 (Segura HSC 98). Ella fa diligències per trobar-me colocació, Ignor. 45. Déu meu, no vos deman que fasseu ploure riqueses demunt mi; basta que'm digueu ahont són, y jo ja faré ses diligències, Roq. 48.
|| 3. jurispr. Notificació d'un acord o decret judicial; actuació del secretari judicial en un assumpte criminal o civil. De la dita diligència deu esser cregut lo demanador ab lo testimoni del escriua de la cort, Cost. Tort. I, iv, 3.
|| 4. Cotxe gran, de quatre rodes, dividit en dos o tres departaments i destinat al transport periòdic de passatgers. «En Perico està cansat | de menar sa diligència; | Perico, ten paciència, | que ja arribam a Ciutat» (cançó pop. Mall.). A pendre la diligència que m'havia de dur a Valls, Oller Fig. pais. 219. Ve la diligència | cascavellejant, Ramis Clar. 79.
    Refr.—a) «La diligència és mare de la bona ventura»: vol dir que l'activitat i promptitud ajuda molt al bon èxit de les sol·licituds (Cat., Val., Bal.).—b) «Molta diligèncía i poca consciència fan un home ric».—c) «Qui té diligència, mai té fred» (Cat.).
    Fon.: diliʒέnsiə (Empordà, Berguedà, Pla de Bages, Vallès, Barc., Tarr., Men.); diliʒénsie (Gir.); diliʒέnsiɛ (La Seu d'U., Sort, Ll., Falset); diliʤέnsia (Cast.); diliʧέ̞nsia (Val.); diliʒέnsi (Prats de M., Montlluís, Puigcerdà, Ribes, Camprodon); diliʒέ̞nsi, diliʤέ̞nsi (Mall.); dəliʤέ̞nsiə (vulgar Men.).
    Etim.: pres del llatí diligentia, mat. sign.