DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DILIGENT adj.
Que obra amb atenció i promptitud; cast. diligente. Nostra Dona és pus diligent en pregar son fill per justs e per peccadors que negun altre sant, Llull Felix, pt. i, c. 10. Ànima qui de bé és ociosa, és diligent de mal, Llull Mil Prov. 474. Per so que a les coses faedores... pus diligent cura haja que no havia, Ordin. Palat. 9. Qui facen diligent inquisició de la sua fama, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 222). La mare de família serà diligenta així per lo nodriment de sa casa com encara per traure diners, Agustí Secr. 151. S'en féu enquesta diligent, Costa Agre terra, 129.
    Fon.: diliʒén (Barc.); diliʧént (Val.); diliʒént, diliʤent i més vulgar dəliʤént (Mall.).
    Intens.: diligentet, -eta; diligentíssim, -íssima; diligentó, -ona.
    Etim.: pres del llatí dilĭgĕnte, mat. sign.