DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DILUVI m.: cast. diluvio.
|| 1. Inundació; irrupció d'aigües, generalment per l'excés de pluja. Fonch tant lo diluvi que enderrocà las casas o dits alberch den Taulat, doc. a. 1403 (BSAL, xii, 343). Per lo precipitat diluvi o entrament de grans aygues qui hi és estat no ha molt, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 537). Un riu qui ha nom Pado isqué per grans diluuis d'aygues de les ribes acostumades, Eximplis, ii, 120. Se destruís o espatllàs per diluvi de aiguas o per altra rahó, Canyelles Descr. 154.
|| 2. Diluvi universal, o simplement diluvi per antonomàsia: Gran inundació amb què Déu castigà els homes i de la qual es salvaren només Noè i els seus. L'aigua del diluvi anà sobre tots los animals e sobre tots los vegetables, Llull Cont. 26, 28. Noè ab sa muller e ab tres fills... e ab totes les altres coses que'n l'arca el temps del diluvi deynà saluar, Cost. Tort. IX, xxx. Lo general | diluvi, qual | prehicà Noè, Spill 7108. Encara eixamoraven los puigs ses cabelleres | que destrenà el Diluvi dant-los la mar per vel, Atlàntida i.
|| 3. fig. Irrupció, gran quantitat de coses que cau o acudeix a un lloc. Mentres romp la de Gènova un diluvi | d'escumes, foc i flama en remolí, Atlàntida, introd. Tot un diluvi de dones resa qui resa, Alcover Cont. 169. Aquell diluvi de crims i atentats, Aurora 228. Un diluvi de paraules: gran quantitat de paraules que es diuen de pressa o amb excitació.
    Cult. pop.—Una tradició pirenenca diu que Noè vingué a Catalunya i va aferrar la seva arca a un cim dels Pirineus andorrans, durant el diluvi, prop d'un paratge anomenat Font d'Argent, esperant un complet assecament que li permetés de desembarcar (Amades, ap. BDC xviii, 132).
    Fon.: dilúβi (Barc., Val.); dilúvi (Palma).
    Var. form.: deluvi, deluví (delobí).
    Etim.: pres del llatí dilŭvĭum, mat. sign.