Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dimitir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIMITIR v.: cast. dimitir.
|| 1. tr. o intr. Renunciar un càrrec. Se servís manar a la comptesa dimitís de dita vila sa jurisdicció, doc. a. 1774 (Segura HSC 294). Ha estat a punt de dimitir el seu càrrec, Puig Servitud 97. Demà mateix dimitiria de la gerència, Llor Jocs 173. a) absol. No'n mancaria d'altre sino que ara dimitissen!, Roq. 39.
|| 2. tr. Fer renunciar un càrrec. A mestre Quietano el dimitiren de retgidó, Maura Aygof. 151.
    Fon.:
dimití (Barc., Palma); dimitíɾ (València).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí dimĭttĕre, ‘deixar’, ‘acomiadar’, ‘lliurar’.