Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dinada
veure  2. dinada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DINADA f.
Acte de dinar, i especialment el dinar de molts; cast. comida. Determenaren que vinent lo dit mossenyor Ramon Çavall a la dinade de la jornade que deurà entrar en Barchinona li sia tramès un o dos verguers qui l'acompanyen, doc. a. 1448 (Ardits, ii, 50). Y anà fer una dinada més o menos prop de mar, Ignor. 9.
    Refr.

—«No estic per dinades, perquè es tornen dues vegades»: ho diu el qui no accepta convits per no haver de convidar després (Penedès).
    Fon.:
dináðə (Barc., Tarr., Bal.); dináðɛ (Ll.); dináða (Tortosa); diná (Val.).
    Intens.:
dinadassa, dinadeta, dinadota.
    Etim.:
derivat intensiu de dinar.

2. DINADA f.
|| 1. ant. Quantitat d'alguna cosa que es dóna per un diner. Tot altre hom qui vena pebre... pusque vendre en menut, ço es a saber, en dinades e a meallades, doc. a. 1322 (Balari Dicc.). Que tot hom e tota fembra qui vena peix, que'n dege vendre e fer dinades e meylades e més a tota persona qui comprar ne vulla, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Que tot carnicer haia a fer dinada e dos dinades de la carn que vendrà a obs d'aucells, doc. a. 1375 (mat. arx.). Doentes dinades de pa no bastarien, Evang. Palau segle XV. El parvifich noças e convits afolla per dinada de pebre, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 20. Sàpia lo arrendatari que ha de tenir en sa botiga badejo, alls sechs, dinades de cotó, claus, escombras, dinadas de pebre picat, doc. a. 1715 (arx. de Montblanc). En aquest mateix significat cal prendre el mot dinada en el text següent del «Siti i destrucció de Jerusalem» (segle XV), on el diccionari Aguiló traduïa dinada dubitativament per «grupo»: Vench gran re de gent a l'emperador e digueren-li cascuns que'ls ne fes dinades [de jueus, perquè l'emperador Vespasià havia ofert de vendre trenta jueus per un diner, així com ells havien venut Jesucrist per trenta diners], Col. Bof. xiii, 46. Vendre a dinades: vendre a la menuda, a detall. Ningú que no sie confrare de dita confraria examinat gos vendre paper a menut, ço és a dinades ni a mans, sots pena de vint sous, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli, 367). Roseta de Pácalo..., madeixeta de filadís, y d'aquelles que no'n venen a dinades, Rond. de R. Val. 64. Fer el venedor una bona dinada: donar complidament la quantitat de la mercaderia que ven (Val.).
|| 2. ant. Peça de pa que valia un diner. Com la quartera de forment valrà en la dita vila VIII sous, hajen o sien tenguts de metre en la fogaça o dinada XI onces, doc. segle XV (Jocs Fl. 1895, p. 201). Fogasseta, dinadeta, | donau-me'n més!, cançó infantil de Pasqua (ap. Alcover Cont. 217).
|| 3. Ració que es dóna en una vegada a un cavall o altra bístia grossa (Tortosa); cast. pienso. «Una dinada d'alfals per al cavall».
|| 4. Somada de verdures que es duu a vendre al mercat (horta de Palma de Mall.). «Sa dinada d'avui mos ha valgut poc».
|| 5. pl. Producte en llana i formatge d'una possessió (Men.). S'anyada feya cara d'esser primeta y ses dinades havien estat molt xereques, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 16).
|| 6. Lo que existeix de la collita pendent, o recollida de la terra; cast. sobra, remanente (Un Mall. Dicc.).
|| 7. Manat de llenya prima per a encendre el foc (Mall., Men.); cast. fagina, yescas, fogote. De llenya preparada | pense que nos han fet bona dinada, doc. Barc., segle XVIII (ap. Aguiló Dicc.).
|| 8. Planta ericàcia, de les espècies Erica arborea i Erica multiflora (Cat.), anomenades més comunament bruc; cast. brezo.
|| 9. Serie bé que del Coll de Trenitat ensà, no hi puga entrar esclau moro, ni dinada de moro, ni del Coll de Sóller ensà, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 74).En aquest passatge el mot dinada és de significat desconegut.
    Loc.
—a) A cares dinades: molt poques vegades (Val.).—b) Acabar a males dinades: acabar malament, de manera desagradable (Val.).
    Refr.
—a) «Qui té diners, fa dinades»: vol dir que amb diners s'aconsegueix tot (Camp de Tarr.).—b) «Lo que no es paga amb diners, es paga amb dinades» (Cat., Val., Bal.); «Qui no paga amb diners, paga amb dinades» (Men.): vol dir que els favors s'han d'agrair d'una manera o altra.
    Fon.:
dináðə (pir-or., or., bal.); dináðɛ (Ll.); dináða (Tortosa); diná (val.).
    Intens.:
dinadeta, dinadota.
    Etim.:
contracció de dinerada, mat. sign. (cf. el francès antic denrée, l'italià derrata, el baix llatí denariata, en el mateix significat).