DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIPUTAR (i ant. deputar). v. tr.
|| 1. ant. Considerar, reputar. Entre los maluats serà deputat, Evang. Palau. Ab los maluats e inichs és diputat, Gerson Passió, c. 5.
|| 2. ant. Destinar, designar per a un ús o per a un servei; cast. diputar, destinar. Hom qui ha creença que muyre en alcun loch assignat... fa edifficar lo vas que haja aprés sa mort en lo loch diputat e assignat, Llull Felix, pt. viii, c. 67. Vós emperò, açò no atès, volets lo dit hospital deputar a presó dels ginovesos, doc. a. 1358 (Ordin. Hosp. 71). Administrador de les obres dels murs de la dita ciutat e reebedor de la moneda a les dites obres deputada, doc. a. 1360 (arx. mun. de Barc.). Curar nos cové que... a continua assistència a nostre costat... secretes persones provades per feeltat e d'estament no minues deputem, Ordin. Palat. 62. O Senyor Déus, tu encara has ordonats e deputats los temps del any per a sembrar e per a cullir, Genebreda Cons. 47. Alguns conduyts són que generalment evacuan de tot lo cors, e són cinch los conduyts en açò deputats, Albert G., Ques. 36 vo.
|| 3. Designar una persona per a una gestió determinada, especialment per a obrar en representació d'un conjunt de persones, d'una corporació; cast. diputar. Cové que sien hòmens sants e justs e savis deputats e donats a oyr confessió, Llull Cont. 351, 23. Tots aquests richs hòmens foren en special deputats aquell dia a fer-nos lo dit servey, Pere IV, Cròn. 83. La qual persona puxa altre o altres persones deputar a fer la dita obra, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 153).
    Fon.: diputá (Barc., Palma); diputáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí deputare, mat. sign.