Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dirigir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIRIGIR v. tr.: cast. dirigir.
|| 1. Fer moure envers un punt, objecte o fi determinat. Y ab vós conregnant serà dirigida | la voluntat mia ab gran unió | al vostre voler, Passi cobles 136. Set parells de nervis sensitius qui són dirigits als ulls, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 1. S'estrella que dirigex es seu rumbo, Aguiló Poes. 154. Qui aterra l'enemic no és pas lo glavi, | sinó la fèrrea mà que el dirigeix, Canigó ix. Dirigir una carta, un escrit: encaminar-lo, fer-lo anar cap a la persona que ha de rebre'l. Per ço manam les presents esser spaxades e a vosaltres dirigides, doc. a. 1463 (Arx. Cor. Ar.). Per axò li fas anar per forsa, per obehir los manaments apostòlichs a mi presentats y dirigits, doc. a. 1561 (Segura HSC 191). Li donen una pòlissa firmada de ses mans dirigida al vicerector, Ordin. Univ. 1638, fol 22 vo. Dirigir la paraula: parlar a qualcú, girar-se a qualcú parlant. Després de dirigir-nos la seva paraula, Verdaguer Exc. 9. La seua esposa..., si algú li dirigia la paraula, mantenia una atenció condescendent, Rosselló Many. 171. Va dirigir a la Verge una súplica ferventíssima, Serra Calend. folkl. 144. Dirigir els ulls, la mirada, una ullada, etc.: girar-se a mirar algú, alguna cosa. Després de dirigir-li una de les seues mirades, Penya Mos. iii, 62.
|| 2. refl. Anar en una direcció determinada, anar envers cert lloc, punt, objecte o fi. Una dona que se dirigia a s'Hostalet, Ignor. 3. Ens dirigírem vers la sala ducal, Verdaguer Exc. 9. El clero se dirigí a la dita casa, doc. segle XIX (Hist. Sóller, i, 53). Ella era el cap de turc vers on es dirigien els dards, Pons Com an., 167. Y tot es malhumor se dirigia cuantra es meu amich, Roq. 11.
|| 3. refl. Parlar o escriure a una persona determinada. S'empresa s'ha dirigit a molta gent principal amb una atenta carta, Ignor. 23. Fies meues, me dirigesch a totes voltros, Roq. 22. ¿Què hi dius tu?—afegí, dirigintse a la Rossa, Pons Auca 44.
|| 4. Fer obrar seguint una línia de conducta, una regla; conduir, governar. Dirigir la consciència de qualcú: orientar-lo en les qüestions morals o religioses. Dirigir un cor, una orquesta: fer que canti o soni ajustadament a certes indicacions del ritme, de la intensitat, etc. Dirigir un col·legi, una casa comercial, una empresa en general: fer que funcioni segons unes normes determinades.
    Fon.:
diɾiʒí (Barc., Palma); diɾiʧíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí dirigĕre, mat. sign.