DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDIRIMIR v. tr.
Departir, desunir (parlant de coses abstractes); cast. dirimir. «Hem dirimit la qüestió i hem quedat amics». «La impotència dirimeix el matrimoni» (anul·la, suprimeix la unió o contracte matrimonial).
Fon.: diɾimí (Barc., Palma); diɾimíɾ (Val.).
Conjug.: segons el model partir.
Etim.: pres del llatí dirimĕre, mat. sign.