Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dirimir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIRIMIR v. tr.
Departir, desunir (parlant de coses abstractes); cast. dirimir. «Hem dirimit la qüestió i hem quedat amics». «La impotència dirimeix el matrimoni» (anul·la, suprimeix la unió o contracte matrimonial).
    Fon.:
diɾimí (Barc., Palma); diɾimíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí dirimĕre, mat. sign.