DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISBAUXA f.
|| 1. Excés de diversió, esplai immoderat en el menjar, beure i altres plaers sensuals; cast. orgía. He vist en la disbauxa nois tendres rebolcar-se, | los pares treure a vendre llur fill, Atlàntida iii. Frenètica corria, cridant, la mascarada, | per places y passetjos...; fugint de la disbauxa per solitària via, | d'un vell palau la porta cercava, Oliver Obres, i, 221.
|| 2. Excés, us immoderat d'alguna cosa; cast. exceso. Que's presentà l'amo de la casa ab idea de traure'l punt en blanch per consentir tal disbauxa y tan perillosa en la seva propietat, Vilanova Obres, iv, 101. La meva obra, la qual, amb, tot i les seves disbauxes de llenguatge i sa curtesa de dimensions, Ruyra Parada 5.
    Fon.: dizβáwʃə (or., men.); dizβáwʃɛ (Ll.).
    Var. form.: bauxa.
    Etim.: del fr. débauche, mat. sign., segons Spitzer. És sorprenent que la forma catalana conservi el prefix dis- (que la francesa mostra convertit en de-) i la pronúncia diftongal de au. Aquests detalls semblen indicar que el préstec del mot francès al català és molt antic, i en canvi existeix la circumstància que no es troba en català cap document de disbauxa anterior al segle XIX.