Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISC m.: cast. disco.
|| 1. Cos cilíndric que té la base molt gran respecte a l'altura. Especialment: a) Placa que té la dita forma i en la superfície de la qual van les incisions que posades en contacte amb una agulla adequada quan la placa està en moviment giratori determinen la reproducció dels sons en un fonògraf, gramòfon, etc. Impressionar un disc: cantar o sonar de manera que els sons quedin marcats i sien reproduïbles en les incisions d'un disc gramofònic. Canviar de disc: posar una altra placa en el fonògraf o en el gramòfon, en lloc de la que hi havia; fig., canviar de conversa.—b) Placa de pedra o metall de la forma expressada i generalment amb uns 225 mm. de diàmetre, que es llença lluny per fer exercici gimnàstic.—c) Planxa rodona usada com a senyal regulador del tràfec en les vies fèrries i en les poblacions.—d) Làmina circular de suro que ajusta els taps de metall al coll de l'ampolla.
|| 2. Figura rodona i plana amb què apareixen a la nostra vista el sol, la lluna i els planetes. S'aixecava un jorn serè, benigne; el disc lluminós sortia d'entre les aigües com una aparició desitjada, Massó Croq. 77.
|| 3. La superfície d'un òrgan vegetal, en oposició a les seves vores. «El disc d'una fulla».
    Loc.

Col·locar un disc: (modernament) dir coses apreses de memòria o que es repeteixen sovint, com un disc de gramòfon. Al cap de cint minuts de parlar amb algú, ella ja fa venir bé la conversa per col·locar el disc de la nostra passada grandesa, Soldevila Fanny 16.
    Fon.:
dísk (Barc., Val.); dísс (Palma).
    Var. form.:
discus (ant.: cf. Molera Pron. 1533); disco (castellanisme freqüent en el llenguatge parlat).
    Etim.:
pres del llatí dĭscum, mat. sign.