Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disciplinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCIPLINAR v. tr.: cast. disciplinar.
|| 1. Subjectar a disciplina. «El general nou va disciplinar molt bé les seves tropes».
|| 2. Donar disciplines; ferir de cops de disciplina. Et conjugat qui en aquell cas discipline son cors, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, apènd.). Aquell laure son cors qui porte cilici..., aprés cave'l quan se discipline, Sermons SVF, i, 119. Lo prior... reprès fort lo dit frare Hugo e disciplinà'l, Canals Arra 124. L'abat mogut de molt gran fellonia feu disciplinar frare Màrio molt cruelment e gità-lo del monestir, Eximplis, i, 28.
    Fon.:
disipliná (Barc.); disiplináɾ (Val.); diʦipliná (Palma).
    Var. form.:
deixuplinar.
    Etim.:
pres del llatí discĭplīnare, mat. sign.