DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCORDANÇA o DISCORDÀNCIA f.
Qualitat de discordant; mancança d'acord; cast. discordancia. Aquest home qui té la roba entre les mans ab molta discordança me faça devant sons desplasents, Metge Somni, ii. Qui vehé hanc que... tots los jutges e consellers fossen de tots concordants..., car comunament alguna discordància hi sol haver, Genebreda Cons. 43. Dos tals instruments | adormen tan fort los cinch sentiments | que sols los destempra mortal discordança, Proc. olives 1844. Jo no esper veure may una discordància com aquella, Roq. 33. Hi vibraven en vaga discordansa qualque udol de ca, miuladissa de moxos..., Galmés Flor 65.
    Fon.: diskuɾðánsə, diskuɾðánsiə (Barc.); diskoɾðánsia (Val.); diskoɾðánsə, diskoɾðánsi (Palma).