Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure discordant
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DISCORDANT adj.
|| 1. ant. Que estŗ en discÚrdia; cast. discordante, discorde. En aquelles coses en les quals serien discordants a negun d'ells no obeesquen, Ordin. Palat. 132. Si cars serŗ que les dites comunitats... nomenassen les dites sis persones en discÚrdia, sien reebudes per los dits batle e jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de comunitat discordant, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 319). Metia pau entre los discordants ab tan bones e sŗvies paraules e maneres, Valter Gris. 7. Entre si sůn discordants e breguegen, Villena Vita Chr., c. 12.
|| 2. Mancat de concordanÁa o harmonia; cast. discordante. Entren dins es cap ses armonies discordants de fabiols, orguets y roncadores, Ignor. 40.
††††Fon.:
diskuɾūŠn (Barc.); diskoɾūŠnt (Val., Palma).