DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCORDAR v.
|| 1. tr. (ant.) Posar en discòrdia, en desacord; cast. desacordar. Nosaltres concordes som e vós nos volets discordar, Curial, i, 34. a) refl. Estar en desacord. S'afollaran | si prest no'n mengen | e si no's vengen | de qui's discorden, Spill 8907.
|| 2. tr. (ant.) Desarreglar, posar en desorde; cast. desbaratar. Molts grans senyors se treballauen en discordar aquest fet, Curial, i, 31.
|| 3. intr. Estar en desacord; cast. discordar. E veges més auant quant discorde yo de comuna opinió, Tirant, c. 128. De les persones que molt se amen e han les voluntats unides, lo parlar nuncha discorda, Villena Vita Chr., c. 18. Cosa contra natura seria... que les fins ab los seus principis discordassen, Moral Cons. 18. Los philosophs... no discorden dels theòlechs, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 4.
|| 4. intr. Dissonar; estar mancat de concordança o harmonia; cast. discordar, disonar. Hoiu ma temor, vejau si concorda | que cosa neguna no'm par que discorda | al trist lay e càntich que vós me cantàs, Passi cobles 122.
    Fon.: diskuɾðá (Barc.); diskoɾðáɾ (Val.); diskoɾðá (Palma).
    Etim.: pres del llatí discordare, mat. sign.