DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCORRIMENT m.
Acte i efecte de discórrer; cast. discurrimiento, discurso. Car tantas raysons pots haver | con faràs lo revolviment | dels cercles e'l discorriment | tro a la cambra, Llull Rim. 389. La manera que darem en aquell discorriment és doctrina com hom sàpia discórrer les altres fulles artificialment, Llull Arbre Sc. ii, 32. Posat que fósseu mort espau y per discorriment de gran temps, tot ço que m'haveu dit poguera haver loch, Metge Somni ii. Les fembres... fugen a curositat e discorriment de carreres si castedat cobegen gordar, Scachs 106.